Malgrat tot, les mares que no donen el pit als seus fills, també poden aprofitar els beneficis del contacte.
Adolfo Gómez Papí ens aconsella, per exemple, "que es prenguin el seu temps en donar el biberó, que estiguin pell a pell, per què així, el bebè pugui olorar-les i sentir-les, i que els mirin als ulls, per què aquest pot veure bé a un o dos pams de distància, la que hi ha entre el pit i els ulls de la mare."
La lactància i el contacte augmenten els nivells d'oxcitocina, la clau hormonal que fomenta el vincle mare-fill, una hormona que també s'allibera durant el part. El seu paper en el vincle és molt important. L'oxitocina és una hormona que es produeix per la glàndula pituitaria i la seva secreció és regulada per les cèl·lules del hipotàlem, una glàndula hormonal (del volum d'un pèsol) situat en el centre del cervell, que controla i regula cada glàndula i a la vegada cada una de les funcions del organisme. L'hipotàlem envia impulsos nerviosos que es propaguen mitjançant un entremat d'hormones, enviant impulsos al cervell.
Quan l'oxitocina està present en sang, es desencadena en el cervell (concretamente en l'amígdala cerebral), una sèrie de reaccions afavoridores pel comportament de les persones.
Podem assegurar, segons estudis recentes, que l'oxitocina és una hormona que potencia les relacions socials i podria estar directament relacionada amb el sentiment de confiança i la generositat en les persones.
També estudis recents relacionen la desaparició o la disminució dels efectes de la fòbia social quan s' augmenten els nivells d'oxitocina: “Estudis prèvis mostren que administrant oxitocina per via nassal a individus sans es redueix l'activació de circuits cerebrals vinculats a la por, augmenta el contacte visual amb altres persones i s'incrementa la confiança i la generositat, explica el psiquiatre de l'Universitat de Califòrnia Kai McDonald.
No hay comentarios:
Publicar un comentario