LA CLAU HORMONAL DEL VINCLE

"Per un bon vincle, és fonamental el contacte físic-explica Ibone Olza-. Per això la lactància materna és tan adequada, per què implica contacte durant molt temps."
Malgrat tot, les mares que no donen el pit als seus fills, també poden aprofitar els beneficis del contacte.
Adolfo Gómez Papí ens aconsella, per exemple, "que es prenguin el seu temps en donar el biberó, que estiguin pell a pell, per què així, el bebè pugui olorar-les i sentir-les, i que els mirin als ulls, per què aquest pot veure bé a un o dos pams de distància, la que hi ha entre el pit i els ulls de la mare."

La lactància i el contacte augmenten els nivells d'oxcitocina, la clau hormonal que fomenta el vincle mare-fill, una hormona que també s'allibera durant el part. El seu paper en el vincle és molt important. L'oxitocina és una hormona que es produeix per la glàndula pituitaria i la seva secreció és regulada per les cèl·lules del hipotàlem, una glàndula hormonal (del volum d'un pèsol) situat en el centre del cervell, que controla i regula cada glàndula i a la vegada cada una de les funcions del organisme. L'hipotàlem envia impulsos nerviosos que es propaguen mitjançant un entremat d'hormones, enviant impulsos al cervell.

Quan l'oxitocina està present en sang, es desencadena en el cervell (concretamente en l'amígdala cerebral), una sèrie de reaccions afavoridores pel comportament de les persones.

Podem assegurar, segons estudis recentes, que l'oxitocina és una hormona que potencia les relacions socials i podria estar directament relacionada amb el sentiment de confiança i la generositat en les persones.

També estudis recents relacionen la desaparició o la disminució dels efectes de la fòbia social quan s' augmenten els nivells d'oxitocina: “Estudis prèvis mostren que administrant oxitocina per via nassal a individus sans es redueix  l'activació de circuits cerebrals vinculats a la por, augmenta el contacte visual amb altres persones i s'incrementa la confiança i la generositat, explica el psiquiatre de l'Universitat de Califòrnia Kai McDonald.

COMPARTIR SENSACIONS

L'altre dia vaig assistir un seminari dirigit per la Mercè Tavaset (*1).

Em va cridar l'atenció el fet que sovint la nostra mirada està molt centrada en el nen/a i perdem de vista el que l'envolta, el context.

El context dóna forma a les diferents actituds, maneres d'entendre el món, de fer i actuar, pensar...

Aquest context poden ser tant la família com l'escola.

A vegades, a l'escola, els nostres alumnes no poden realitzar les tasques proposades. Hi ha dificultats d'atenció, de comprensió, d'integració, actitudinals... hi poden haver un recull ben divers de causes.

Segons aquesta ponent, la seva mirada d'aquests nens està posada en una altra direcció que no és la nostra proposta. I sovint, per molt que anem posant recursos, nous suggeriments, acompanyaments, suports... no és suficient.

La seva mirada està internament atenent a algun conflicte o dificultat familiar (*2).

Els nens de forma natural tenen interès, inquietuds, ganes d'aprendre... i quan això no suceeix hem d'investigar què passa en el seu context.

Per tant, és important contextualitzar els nostres infants, sobretot en la seva familia: quin tipus de família és, com es relacionen els membres, si hi hagut algun succés (mort, accident).... D'aquesta manera podem entendre millor la persona que tenim a davant.

No podem entendre un infant sense tenir en compte les persones que té al darrera.

Tothom neix d'un pare i una mare. Així ho ha establert la biologia. Nosaltres tenim part dels nostres pares no només a nivell físic i genètic sinó també tota una manera de fer i pensar tant social com cultural. No només prové dels nostres pares sinó dels nostres avant passats, els nostres ancestres.

Però aquí ens centrarem només en el pare i la mare ja que pels nostres infants és la que té més pes.

Les persones tenim una part masculina i una part femenina. Aquesta prové de com hem integrat la figures del pare i la mare.

En el nostre organisme hi ha moltes dualitats com l'hemisferi dret, relacionat més amb característiques masculines, i l'hemisferi esquerra. Al igual que dominàncies, dreta o esquerra.

Sovint aquestes dualitats estan representades amb el símbol ying-yang.

Qualsevol persona necessita d'un equilibri entre aquestes dues forçes.

Per tant, necessitem tenir una bona estabilitat entre la nostra part masculina i femenina, entre el nostre pare i la nostra mare.

En la nostra societat hi ha cada vegada més separacions o divorcis, morts d'accidents o de càncer...

i aquests vincles queden trencats.

Entenem com a vincle el fet de tenir un lligam profund amb una persona que perdura en el temps malgrat no ser-hi present.

Per tal de mantenir aquest equilibri, és necessari mantenir el vincle amb el pare i la mare.

En cas de separacions, és important que es respectin els vincles. Malgrat que una parella es trenqui, el pare sempre serà el pare i la mare, la mare, encara que tots dos puguin tenir noves parelles.

Cal diferenciar la paraula vincle de relació.

Els lligams o vincles sempre hi són tot i que sovint podem optar per tenir-hi o no relació.

La relació és correspondència o connexió entre una o dos persones. Aquesta pot ser poc sana i la podriem definir com una relació negativa. O bé tot el contrari, molt propera i harmoniosa, i la podriem definir com a positiva. Però sempre s'escull.

El vincle és quelcom més profund, és com una unió de l'ànima.

En el cas de les morts, adopcions, inceminacions artificials... és bàsic el fet de fer conscient aquest lligam o vincle amb aquesta persona que o bé ja no existeix, que no la coneixem... D'aquesta manera, podem integrar aquest 50% biològic que portem a dins i que en formem part.

És important fer conscient d'on venim, sempre aportarà equilibri.

Carola Garriga

(*) Mercè Traveset i Vilaginés, mestra, psicològa, terapeuta formada en varies disciplines: humanista, psicoanalítica, en constel.lacions familiars i en pedagogia sistèmica. Psicopedagoga en un IES de secundària i formadora del ICE de la UAB. Coordina la formació en Pedagogia Sistèmica que impartiex l'Institut Gestalt de Barcelona en col.laboració amb el Cudec de Méxic.

(*2) Entenem dificultat o conflicte famíliar com aquella oportunitat que tenim per realitzar un canvi ja que tot conflicte o dificultat ens avisa que alguna cosa no funciona. Per tant, ens permeten avançar i millorar.

CALENDARI 2014

GENER- FEBRER 2014

Xerrada informativa: "Vull ser mare conscient"

                         Dimarts  17:45h

                     Sabadell

                        

Inici Grup d'acompanyament a l'embaràs conscient"

                     Cada dimarts de 17:45h- 19:00h

                     Màxim 10 famíles.

                              

      

UN FILL

Per José Saramago Premio nobel de literatura

"Hijo es  un ser que Dios nos  prestó para hacer un curso intensivo de cómo amar a alguien más que a nosotros mismos, de cómo cambiar nuestros peores defectos para darles los mejores ejemplos y, de nosotros, aprender a tener coraje. Sí. ¡Eso es! Ser madre o padre es el mayor acto de coraje que alguien pueda tener, porque es exponerse a todo tipo de dolor, principalmente de la incertidumbre de estar actuando correctamente y del miedo a perder algo tan amado. ¿Perder? ¿Cómo? ¿No es nuestro? Fue apenas un préstamo... EL MAS PRECIADO Y MARAVILLOSO PRÉSTAMO ya que son nuestros sólo mientras no pueden valerse por sí mismos, luego le pertenecen a la vida, al destino y a sus propias familias. Dios bendiga siempre a nuestros hijos pues a nosotros ya nos bendijo con ellos"

CONTACTE AMB TACTE

    
  CONTACTE AMB TACTE

        Capacitat de donar i rebre

        Obertura afectiva i emocional

        Naturalitat humana 
        Tacte i mirada amb respecte

        Amor cap a l’altre i a un mateix

        Comunicació sincera i profunda

        Tendre acolliment

                    Escolta plena i intensa

                                                    

           en la FAMÍLIA....

                              ...en tots els seus components. 

Petites reflexions de diferents autors...

"todos nacemos del amor. Es el principio de la existencia y su único fin"

(Benjamin Disraeli) 

Virginia Satir, pionera de la terapia familira, repetia a menudo: "El contacto afectivo es a las relaciones como la respiración al mantenimiento de la vida". Cualquier tipo de contacto supone un acto de comunicación. Esta capacidad de conectarse para enviar y recibir mensajer - con o sin palabras - da forma a nuestras relaciones.

Los neurologos insisten que los seres humanos, igual que las neuronas, necesitan estar conectados, y que su bienestar depende de las redes de relaciones en las que están integrados. Por eso se recomienda mantener intereses compartidos y establecer contacto afectivo con otras personas. Mientras que el aislamiento social se asocia con una mayor incidencia de problemas cardiovasculares, depresión, dolores musculares y deteriodo de la memoria. Las relaciones afectivas protegen a la hora de afrontar la enfermedad.

 

Una frontera permeable

"Tengo miedo a decirte quién soy, porque si te digo quién soy, puede que no te guste cómo soy, y eso es todo lo que tengo"

(John Powell, músico) 

Puede resultar soprendente: lo que más se desea, en este caso la proximidad afectiva, también atemoriza. Inconscientemente, existe la impresión de que quien se muestra demasiado abierto corre el riesgo de ser invadido. Es lógico. Al entrar en contacto con otra persona nos mezclamos, aunque solo sea ligeramente. Quizá podemos sentir la pena, el dolor o la alegria que está sintiendo el otro, o algunos de sus pensamientos pueden infiltrarse.

Al entablar contacto es posible sentirse desnudo o vulnerable. Se devela una parte interna de la personalidad, y existe el  temor a la burla o que el otro utilitze la información para controlar o lastimar. Esta tnecendia a defender el espacio personal es saludable, salvo cuando se convierte en una barrera que impide conectar con los demás. Pero el riesgo también implica una ganacia. Solo cuando alguien puede mostrarse como es puede conectar realmente con la otra persona y enriquecerse de la relación. Aunque las fronteras personales deben existir, conviene que no sean rígidas e inamovibles, sino permeables según las circunstancias.

Bálsamo emocional

"tu misión no es buscar el amor sino descubrir todas las barreras que han creado en tu interior para no verlo"

( Jalal ad-din Rumi)

 Algunas personas necesitan el contacto. Lo manifiestan en una demanda continua de afecto y en que prefieren estar en compañía. Una exacerbada necesidad puede estar asociada a un pasado de carencias afectivas que han dejado un hueco difícil de llenar. Puede ser consecuencia de unos primeros vínculos distantes o ambivalentes con las personas más cercanas. O por el contrario, quizá una dedicación excesiva provovó que se creciera centrado en las propias necesidades. Como personas precisamos el placer del contacto sin amenaza o intrusión o abandono a fin de adquirir una sensación de seguridad en las futuras relaciones. Sin embargo, apunta Boris Cyrulnik en su libro El amor que cura, ciertas relaciones adultas pueden sanar esas heridas emocionales. No hemos de olvidar que elaboramos una imagen de nostros mismos a través de la interacción con los otros seres humanos. Por eso, recibir cariño, atención y aprecio ayuda a sentir que se es merecedor del interés y amor de los demas-

Carola Garriga

FAMÍLIA, QUÈ ÉS AIXÒ?

 

Formar part dins d'aquest espai "FAMÍLIA CONSCIENT", ha estat un punt de reflexió cap a la idea o concepte de "família".

En un primer moment la paraula família no em va acabar de sonar bé. Hi havia alguna cosa que no em feia estar còmode. Per una banda, em venien a la ment diferents vivències i sentiments en relació a la meva pròpia família. Per l'altra, recordava la pel·lícula "El Padrino" on la idea de família és totalment jeràrquica i cada vegada més decadent. També em venia a la memòria com L'Església no li agrada el fet d'incloure els matrimonis homosexuals en el concepte de família.

Amb tot aquest garbuix, he decidit buscar una mica.

He començat per la etimologia. L'origen d'aquesta paraula no està del tot clar. Hi ha qui afirma que prové del llatí fames que vol dir fam, gana. Altres comenten que prové de la paraula famulus que vol dir servent. Per tant, es creu que, originàriament, s'utilitzava el concepte de família per fer referència a un grup format per criats i esclaus que una mateixa persona tenia com a propietat.

Hi ha molts escrits que parlen de com ha anat canviant i ha evolucionat la família al llarg dels segles. Sobretot aquests últims anys lligats amb els canvis socials.

Concretament, al segle XX, amb els diferents moviments com el psicoanàlisi, el moviment ecològic, el feminisme, la democràcia i el socialisme, la nova escola i tota la revolució tant cultural com sexual dels anys 70 van influir en el canvi de perspectiva de la família. Tots aquests moviments van suposar una petita desfiguració al sistema patriarcal proposant noves idees.

He buscat com a nivell legal i pràctic s'ha adaptat aquest concepte a les noves estructures socials. El primer canvi el trobo en "el llibre de família". Aquest ha modificat el nom de pare o mare per progenitor 1 i 2 donant marge a qualsevol tipus de relació. Per tant, aquest fet és una mostra real que la família està canviant.

Ara trobem famílies reconstituïdes, monoparentals, homosexuals, mosaic, polinuclears, multi-parentals...

Molts autors parlen d'una família nova, renovada..

Avui en dia, hi ha noves famílies que estan construint una nova manera de funcionar: deixant enrere els antics rols de pare i mare, abandonant els seus models familiars així com les relacions jeràrquiques dins la família. La Família està en total transformació.

Tot i així dins del nostre inconscient, almenys el meu, hi ha el pes de la família com un model social molt concret. On hi ha una organització molt determinada, amb un pes cultural , amb una durada..

Això em fa pensar en la confrontació que encara hi ha a dins nostre entre aquest model nou que encara no està del tot configurat i el model vell. Personalment, em fa sentir inestable perquè ja no tenim els antics referents sinó que cadascú ha d'indagar dins seu per establir el que per ell és important.

D'aquí prové la meva desconfiança cap a aquest paraula, família.

Tot això m'ha fet reflexionar i arribar a què és per mi la família o bé quina és la família que a mi m'agradaria formar.

Per mi la família és un espai en la vida que t'acull, que t'acompanya.. Està basada en l'amor. On aprens a viure en comunitat i respecte. Un espai que permet créixer i relacionar-te.

Per això, "Família Conscient", fa referència a aquesta nova idea de Família.

Carola Garriga

CONVIURE EN FAMÍLIA

Tots formem part d'una FAMÍLIA.
Tots som importants dins d'ella.
Som únics i irrepetibles, i indispensables i necessaris els uns pels altres.
No hi ha protagonistes, ni bons ni dolents, ni millors ni pitjors, ni víctimes ni culpables...
Tots som UN.

I cada un de nosaltres som essencials per què la família creixi,  avanci, i millori com a Ser, i d'aquesta manera créixer i millorar nosaltres cada un per separat en les nostres vides.
Tots tenim un paper important en el benestar de tots.
Trobar la nostra FUNCIÓ VITAL en la família ens farà treure el 100% de nosaltres mateixos.

Cada un de nosaltres té la seva pròpia vida, els seus problemes i les seves responsabilitats però al viure en família també adquirim la nostra responsabilitat en ella i lluitem per ella i amb ella, per tant, no és un esforç unilateral, ans al contrari, si les coses surten bé, al final ens beneficíem TOTS.

I per acabar, ho faré amb paraules de Sir John Bowring: "Una familia feliz no es sino un paraíso anticipado"